tormenta

Un, dos, tres núvols,
Se n’acosta un quart encara més fosc
-Quatre núvols són gran tempesta en lloc petit-
Primera, segona, cauen totes les gotes de cop
Repiquen els cotxes I els passejadors
I les finestres I s’escolen pels canelons
Un tro rebenta rebotant el carreró
Un llamp bada el tel negre
Deixant veure la llum del cel
Fins precipitar-se al tronc
On tants hi han tatuat cors
S’escampa per les arrels i travessa la terra
I els cucs s’exciten i carden entre ells
I caguen i brota la herba
Que cada cop és més verda
I cada cop és més primavera
Més d’una, dues, tres flors repoblen les deveses
(encara seques)
Que es veuen des d’on som tu i jo
Més d’un, dos o tres que creuen en amors
Les decapiten enpomant-les per l’amada
Que els reserva un petó
U, tres, dos
Aquest conte ja s’ha fos