Difícil deixar passar el temps
quan s’enclaven agulles del rellotge en les rames
que duen sang als ventricles del cor
Difícil deixar passar
quan s’encallen emocions al ventre i al pit
sense deixar pensar amb claredat
Difícil deixar anar les regnes de la imaginació
quan els somnis s’atrapen entre glops
d’hipòtesis difícils d’assumir
Difícil abocar els sentiments
quan hi manca llibertat per deixar-nos endur lliurement
entre arraps d’ardor i la candor del respirar
Difícil parlar de futur
quan hi ha rastres de passat
que enterbolen un present per on caminar
Més difícil seria sense tu al costat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'encanta aquest poema, cocodril. Qui no s'hi pot sentir identificat? Hi ha tantes coses que portem dintre i que no podem o no sabem expressar... És tan difícil, a vegades, desfer-se de les coses del passat...
Publica un comentari a l'entrada