Corderet

Fa tres hores que s’escola la sang. Cadascuna de les gotes repica poc a poc en aquella mena de plat de dutxa amb un dring suau que es relentitza poc a poc i s’esmorteeix al llarg del passadís. L’animal s’allarga capgirat estirant la llengua amb un crit etern que resta penjat a l’estança entre els silencis de cada gota.
Les potes creuades fan de suport de tot un cos que oneja a cada ganivetada que l’obre de l’anus fins el coll que ja era obert obert fa estona. El baf escampat ressuscita l’animal dins els pulmons de l’home fent-lo seu, de fet fent un circuit de baf compartit en aquella sala freda. La pell esquinçada s’aparta, s’aboquen els budells sobre els pulmons que mai més entraran en contacte.
Cada cosa en cada recipient, tot ben ordenat sobre les rajoles ensangonades. Cop sec i d’un corder en tenim dos i canvi de parella de ball, pernils cap aquí, costelletes cap allà, freixures i ossos restants per fer dauets de brou...
Ara el fill dels camps és 34 capsetes de productes diferents a l’àrea de Guissona, brou magi, restes de sang i el darrer aler dins el cos d’aquell home.