Esperança

Mirades que provenen de glòbuls oculars desventrats
Esperances que en esperar es queden
Amors carregats d’amor que s’ofeguen en el toll de la pluja

L’existència ens acompanya en buscar la felicitat
Fet eteri basat en no tenir-ne
O tenir-ne quan es té la sort de no mirar més lluny

Pantans de llàgrimes es mantenen en preses de records
Rierols d’esperança s’escolen per les comportes
Deixant-se anar en tolls-glopades d’aigua galtes avall

El perquè del viure es justifica en les pròpies excuses
En buscar deus o decididors suprems
En la necessitat de menjar-se una suprema de bacallà
Per engrossir la panxa de la impotència
Per trobar una bona excusa per callar (sobretot si tens la boca plena)

Què cony és el que busquem?
Tot el que podem trobar s’acaba
Ara o quan rebentem plens de cucs en una caixa soterrada

Que cony podem fer?
Esperar que les esperances ens facin omplir de falses felicitats
De somnis idíl·lics, de desigs constants que legitimin el continuar vivint
Alguna direcció cap on anar

L’Esperança és un nom de dona i el que solem esperar al pensar en felicitat
L’esperança és el motor
I la mort la realitat

Viure per morir no té sentit –diuen-
Així doncs, anem-lo omplint d’esperança de felicitat

Sinó el que queda és esperar